Bé, quina gran experiència i quina màgia que és això de la vida. Ahir per la tarda dia 8 de gener del 2011 va nèixer l'Ian Pifarré Mateu... recordeu aquest nom!
A la Iolanda, la santa mare, li van haver de fer la cesària però el part va anar bé i l'Ian va pesar uns 3'400 kg. És un nen molt boniquet, en la foto que veureu ho podreu comprovar, també sembla tranquilet però això ho haurem de comprovar amb més temps.
Per nosaltres, la família, ha estat una bomba d'il·lusió i la volem compartir amb aquesta simpàtica imatge.
Felicitats Iolanda, Pere , Aleida , padrins de Llardecans i padrins de la Torre que gaudiu molt d'aquest xicotet!La tieta Rosa i el tiet Joan amb tota l'estima.
Això és la portada de l'any! Ràpid cap al quiosc que no ens volem perdre l'exclusiva!!!
ResponEliminaAra sí, ara ja és una preciosa joguina de reis a casa! Enhorabona papis i a ser molt i molt feliç Ian. Ara toca no deixar dormir el pare ni la mare, menjar molt i plorar... el que toqui! El dia 16 tens el teu primer concert a l'exterior. Ens veiem allí. Txell, Tània i Francesc
Hola Ian.
ResponEliminaAcabo de veure la teva foto; què guapo ets! i amés estàs als braços de la teva germana gran.
Saps, has tardat una mica en nèixer, però ara que ja estàs aquí és quan millor estaràs, perque els pares i l'Aleida t'estimen molt.
Dona'ls un petó als tres i benvingut!!!
Pili
està clar que la natura sempre ha estat molt sàvia a l'hora de prendre decisions... doncs l'ian ha triat la bellesa de la mare!!! està clar el perquè oi? els de torrelameu també compartim amb vosaltres aquest moment tan acollonant! per cert de qui ha estat la idea del blog? no serà d'un tal tiet joan? en fi.. ian que la sort t'acompanyi i sobretot als partidets del dijous.. no m'imagino de qui uns anys jugant contra tres pifarres.. qui sap si l'ian finalment haurà après a passar-la....
ResponEliminauna abraçada plena de tendresa i un aurtxo seaskan per la mami!!
naia, ona, eva i gerard
Hola Ian.
ResponEliminaTant ben envoltat de gent que t'estima, s'està bé, oi? Has nascut en un món ple de tiets i papa informatitzats i ja t'han col.locat en un blog. Bé prou de bromes, ja tenim un altre del Barça i seguir un futur futbolista.
Una forta abraçada de la Blanca que també vol dir-te cosetes, de la Mariona, del Joan Ramón i de la Xús.
Molts petonets!!!
Hola cosinet Ian!!!
ResponEliminaEs que no sé pq has tardat tant?
si estaràs millor a fora que a dins.!!!!
Dins de la teva mare estaves molt tranquil, ja has disfrutat prou del relax...
Ara et comença la marxa : els braços de l'Aleida, els mimos dels pares i padrins , la guerra de les cosinetes, el maldecap dels partits del barça, l´estres de la vida, l´english de la mare, el Xapurreo de l´english del pare, els rotllos de la Hanna Montana.....
si vols un consell : deixeu clar des de el primer dia: QUI MANA ETS TU !!!.
Et puc donar uns quants consells:
* El millor canal de TV és el CLAN : Allí hi podràs veure els Gorniti, La Dora exploradora.... A més és una alternativa que els teus pares et posaran pq callis. El millor és plorar pq és automàtic "fijo" que te' l posen. Funciona.
* Si vols carícies de les bones, ... dóna guerra per les nits si pots escollir a partir de les 3 hores 30. és una bona hora.
* Si vols estar molta estona al braç... tarda molt a fer el rotet de després de les tomes o ves directe als braços de l' Aleida.
*Quan comencis a menjar triturat és molt divertit bufar quan tens la boca plena, (segur que a la teva germana li farà molta gràcia)
*Quan vegis que et canviïn el bolquer és molt guay trobar el moment que estàs sense res per fer-te un pipi, però... has d'anar ràpid pq els adults van molt ràpid fent el canvi de bolquer, aprofita ara que és el principi i no estan acostumats.
* un consell molt important: Si tens gana : PLORA , PLORA, PLORA.... no hi ha res més dur que tenir gana i que no et donguin prou menjar.
Bé... ja ens anirem veien, i ja t'anire aconsellan com una bona Cosineta
Salutacions de la Cristina.
Ara que t'he vist la cara, Ian... Segur que ets un gran esportista i millor jugador de... BÀSQUET!
ResponEliminaI que serà del MADRID... també està clar.
Pere, no hi podràs fer res... jejeje
A part, Ian, la mare et recolzarà en tot!!!
Una forta braçada i felicitats a tota la família,
Josep ;)